ENTREVISTA A VICKI ALEMANY, PROFESSORA D’EDUCACIÓ FÍSICA
Vicki Alemany Franc va néixer a Moncofa (Castelló) l’any 1969. És professora d’Educació Física de l’IES Isidor Macabich des de fa tres cursos i és tutora d’un grup de primer d’ESO. Abans havia estat assessora al Centre de Professorat cinc anys, a més a més de ser professora associada de la Universitat de les Illes Balears (UIB). En aquesta entrevista li demanam sobre la salut mental en general, com té tants de coneixements sobre aquest tema i com podem obtenir nosaltres aquesta informació.
PREGUNTA: Per què has triat aquest treball? T’agrada ser professora?
RESPOSTA: Avui pensava en aquesta entrevista i just en aquesta pregunta, la veritat és sempre he volgut ser profe, no sabia, si d’Educació Física o de Llengua i Literatura (catalana o castellana), i jo crec que m’ha agradat tant aquest treball perquè és una feina que estàs quasi obligada a aprendre, a mi m’agrada molt aprendre i aquesta és una feina en què quasi estàs obligada a aprendre, i a més a més constantment dels i de les alumnes o dels companys i companyes… és que aprens per tot. Aprens perquè tens dificultats i potser has d’aprendre per superar aquestes dificultats. Imagina’t que per nosaltres passen les persones que es van fent grans, és que això és una meravella i una gran responsabilitat.
PREGUNTA: Com fas per lluitar amb l’estrès de ser professora, cap de departament i les feines que has mencionat abans que fas?
RESPOSTA: Jo la veritat que suporto bastant bé la càrrega de treball. És veritat que hi ha uns «picos» però que augmenti l’estrès és necessari perquè si no podria treure-ho de les mans. No l’interpreto com a una cosa dolenta si com una cosa que necessito per treure’m la feina de damunt. Però després també em cuido molt en aquest sentit, fent activitat física i practico mindfulness això m’ajuda un munt, per a gestionar les meves emocions, per a donar-me conte dels meus pensaments, no sobrecarregar-me perquè a vegades no és tant la feina que tenim sinó la feina que ens imaginem que tenim per això jo em sento bé realment.
PREGUNTA: Podries explicar un poc el mindfulness i on l’has après?
RESPOSTA: Jo he anat evolucionant, o sigui, quan vaig començar a ser profe d’Educació Física era molt corporal, molt de «sin dolor no hay ganancia», però de seguida em vaig adonar que això no era el que necessitava, perquè jo venia de l’alt rendiment, i el que jo em dic és que això no és el que necessita el meu alumnat. Llavors vaig començar a interessar-me pel tema de les emocions, l’expressió corporal i això, vaig pensar que per aquí em donava una resposta per adequar-me millor a les necessitats dels meus alumnes. Després a l’expressió corporal li vaig afegir la dansa i amb tot això m’he anat formant en educació emocional, en dansa, i finalment quan tot això ja ho tenia vaig pensar que tot això necessita molta consciència, tot això que és educació postural, relació amb els altres, gestió emocional… no podem anar de manera boja, entens, i per allí, coses que passen per la vida, em va arribar informació del mindfulness i vaig dir això és! Després em vaig formar en mindfulness i he continuat formant-me, assistint a congressos, he llegit sobre tots els autors que són un referent en el tema de mindfulness i compassió, i per acabar de rematar fa dos cursos vaig fer un màster de psicologia positiva aplicada, que treballa les fortaleses de les persones. Això em sembla que era meitat de continguts de psicologia positiva aplicada a l’educació positiva i altra meitat de continguts de mindfulness i compassió. I això em va donar estructura per a tot. I ara ho intento dur a l’aula, als companys i a les famílies, i després jo entenc que potser no es una cosa que a tu et serveix en aquest moment, però sí que és possible que d’aquí a alguns anys tu te’n recordis i pensis per això m’aniria bé allò del que em va parlar la meva profe Vicki que en aquell moment no ho veia però ara sí.
PREGUNTA: Ens podries donar alguns consells que tenguis per ajudar amb l’estrès que tenim a vegades?
RESPOSTA: Més que consells, perquè crec que cada un té la resposta probablement, malgrat que no ho sàpiga que la té o no la sap, però hi ha coses que repercuteixen en el benestar. Un, és fer activitat física, diària. Dos, atendre a la interioritat, és a dir, estem molt connectats al mòbil, a les xarxes socials… però poc connectats amb nosaltres. Jo sí que proposaria la pràctica de mindfulness. Tenir bones relacions socials, és a dir, persones que em cuiden i a les que jo cuido. Si tinc persones que no em provoquen benestar doncs veure el problema com és o solucionar/reparar el que em fa mal o convidar-los a fer que desapareguin de la meva vida. També estar en contacte amb la natura; cercar un propòsit en la vida, el perquè estàs tu en aquest món… Jo totes aquestes coses, crec ens ajuden, i després no creure’ns tots els nostres pensaments, ja que a vegades el principal enemic que tenim som nosaltres mateixos. Jo sempre penso: que atrevits som els adults que estem educant a fills i filles, i educant a alumnes sense ser del mateix segle, és summament interessant per això jo crec que hem de repartir responsabilitats i ajudar-nos els uns als altres perquè realment pugueu aprendre i nosaltres puguem aprendre també. Aprendre a tot, a relacionar-me amb l’estrès, a relacionar-me amb les meves emocions, a no estar comparant-me constantment amb els altres, a no creure tot el que em diuen o tot el que em dic jo… No és fàcil, però és possible, jo crec.
PREGUNTA: Com podem fer per no tenir tants de pensaments negatius?
RESPOSTA: És molt difícil fer una cosa així, però jo crec que si nosaltres, cadascú de nosaltres no sabem relatar-nos, és a dir si, jo no sé fer una descripció de jo mateix, és probable que em cregui tot el que escolto de fora. O davant una dificultat que jo mateixa em parli malament, en compte de veure quina és la dificultat, si tinc els recursos per afrontar-la o si he de demanar ajuda. D’aquesta manera, la primera cosa que hem de fer és conèixer-nos, quines fortaleses tinc jo… I després quan jo tinc un relat de jo mateix, quan escolto un insult o algú que s’està rient de mi, no l'»acepto el regalo» perquè dic això no em defineix. Però si no m’atur a definir-me a jo mateix, és probable que m’ho cregui. Amb això els profes us podem acompanyar i acompanyar-nos a nosaltres mateixos per a relatar-nos…
PREGUNTA: Quan eres més petita t’interessava tant el tema de les emocions?
RESPOSTA: Jo de petita he tingut algunes idees clares de com soc jo, i he sigut sempre bastant autèntica, és a dir, que jo recordi mai he representat un paper que jo no volia representar. Sempre he tingut clar els meus valors: la bondat sempre ha estat un valor molt important per jo, mai he volgut fer mal a ningú, ni que li feren mal a altres persones. Per això mai m’he sentit abusada per ningú, perquè jo tenia molt clar qui era, i també he tingut moments de patiment, no és que sia jo la més guai del món… i també em va ajudar molt l’esport, sempre em sentia segura de jo mateixa, sempre he fet esport i això m’ha ajudat amb la meva autoestima. Després amb el temps he tingut un recorregut i he anat trobant necessitats en la vida, o dificultats, en les que necessitava recursos per superar-los i els he anat cercant i trobant-los. I realment crec que m’ha anat bé així i no he tingut aquesta necessitat de la interioritat com tinc ara, però tampoc ningú m’ho havia explicat, tant de bo si algú m’ho hagués explicat.
PREGUNTA: Com penses l’esport quan et refereixes a ell?
RESPOSTA: Més que «esport» em refereixo a activitat física, és a dir a moure’ns. A més ara una cosa que em preocupa és que ara mateix que sou tan joves no podeu imaginar quan sereu majors, però pensa que cada vegada tenim una esperança de vida major i potser en setanta anys ens queden setze o vint anys per viure, i jo vull viure bé… Així, hem de preparar el nostre cos i no per veure-ho a llarg termini sinó per ara mateix que tu cuides del teu cos, físicament, tant en l’activitat com a l’alimentació… Ja et dona beneficis immediats, i després jugar amb altres o fer esports amb altres et porta més qualitat, perquè et relaciones amb un entorn saludable. Si faig esports col·lectius o de competicions que sempre posis en valor el joc net, el fair-play… Però basta que tu et moguis, balla… És igual, camina, neda, ves en bici, fes el que vulguis però mou-te… I si fas esport amb altre, ser respectuosa, assoleix les metes amb esforç no amb joc brut, jo crec que tot va unit i després tot el tema de la tensió també millora la qualitat de l’activitat física que faig, com ho gaudeixo, com ho enfoco…
